Aquest no serà un Nadal normal, l’haurem de celebrar confinats i pendens d’una pandèmia que està causant estralls a bona part de famílies. Però tot i així, en grups més petits, el podrem celebrar sense riscos. Ja arribaran anys millors.
A Catalunya, els plats més tradicionals són les sopes i brous, l’escudella de galets amb carn d’olla, a més del rostit de pollatre, de capó, pintada o gall d’indi. Depenent de les contrades el xai i el porc també hi són presents, sovint també rostits.
Els darrers 20 anys han estat també pel marisc: llamàntol, llagostins, crancs o també gambes. Les vieires, cloïsses, ostres i alres animals de clova també han anat agafant popularitat i preu. La forta demanda els fa encarir fins a preus inabastables per la majoria. Cap d’aquests aliments acaba sent de proximitat i ni molt menys sostenibles: de Xile, la Xina, les costes de Sud Àfrica o altres contrades remotes.
El pollastre, en algunes cases substituit pel marisc, ara torna a resorgir amb les espècies avícoles més autòctones, com el pollastre de pota blava del Prat o altres races recuperades. En un món canviant cal que valorem més els productes autòctons i de proximitat.
El gust per comprar aliments que no consumim durant l’any es fa palès els Nadals: caviar i angules pels més fins, carn de camell,cocodril o zebra per als més agosarats o altres aliments exòtics que s’importen només per satisfer les demandes de les festes que van del Nadal a Reis. Sembla que els tradicionals canelons de tota la vida de la iaia ja no ens serveixin per celebrar les festes, i això que realment estan molt bons.
El meu consell és que fem d’aquest Nadal un exemple de consum de proximitat, sostenible i ecològic.
Fotografia: ostres del Mercat de la Boqueria, arxiu personal de Jordi Sarola