El terme anglès real fooding significa menjar real i s’ha posat de moda per definir un estil de vida alimentari basat en l’eliminació dels aliments ultraprocessats, en la mesura del possible. Acabo de posar #realfooding a Intagram: 553 milions de missatges. I en les imatges hi ha pràcticament de tot: des d’una paletilla de Aragón, passant per un pa de pessic, continuant amb torrades amb plàtan o unes oatmeal bars.
Però, què és i què promou aquest moviment? Hi ha un menjar no real? Podem seguir aquest moviment? És sectari? Tot això són preguntes que sovint em formulen els pacients a la consulta.
Tal i com ja he comentat el moviment es basa en menjar el menys processat possible, el més sa possible amb aliments frescos, primaris. Segons els impulsors del moviment tots els aliments processats els hauriem d’evitar ja que poden ser promotors de diverses malalties.
En el món de la dietètica i la nutrició hem passat del missatge de que cal menjar de tot però amb moderació al missatge de que no tot és comestible i que ultraprocessats i aliments suplerflus han de ser evitats o gairebé prohibits. Cal consumir productes frescos, locals, de proximitat i ecològics, cuinar, tocar els aliments, olorar-los, degustar-los, triar-los al mercat …
En realitat el realfooding és recuperar l’essència del què feiem fa relativament pocs anys: consumir productes frescos, que nosaltres compravem i processavem a la cuina; producte exclusivament de temporada i local, perquè no hi havia altra cosa; i gairebé mai consumir processats, perquè eren cars o no existien. Tornar als origens? Doncs si, el #realfooding no és més que en un temps modern, a l’època digital, consumir aliments com a principis del segle passat.
Per mi res de nou, i més del mateix. El que sí ha canviat és la repercurssió mundial del missatge i la comunicació massiva a través de personatges mediàtics.